Entrades

Capítol 2 - Fiji Time (31/07)

Imatge
Remot, gairebé a les antípodes ( aquí podràs calcular-ho exactament ), però no tant 'a la quinta forca' com sembla. Bula , hola. Mode , adéu. Aquí el temps és relatiu ( "relatiu de què, relatiu amb a què" ). El vent, les onades, les marees... La mar és qui marca el pas del temps, el Sol es limita a comptar els dies. La benvinguda a l'aeroport de Nadi és clara: "Welcome to Your Home". Ràpidament et fan teu el que, segons ells, és de tots. A què pertany què? Tot de tots: "Si això no és meu, no és nostre" . Així és com ens sentim a bord del Pilas del Marc i la Lourdes; amb la Sandra, l'Ivanna i en Luís . A les poques hores sembla que haguem compartit tots els mars, oceans, freds, corrents i vents del planeta; com si de tota una vida al mar es tractés. Junts, tots germans, sota una mateixa bandera: Fiji. Primera prova de foc: aprovisionar-nos. No, un segon. Primera prova de foc: aprovisionar-nos per dues setmanes. Espera,

Capítol 3 - Mareig (01/08)

Imatge
Fondejant entre Waya i Wayasewa , en un moment, es gira el vent i el que era una bassa d'oli passa a moure's. Pel que ens comenta en Marc, normalment al oceans el vent bufa del mateix cantó, més a fort o més fluix, però no canvia cada dia, pel matí d'una banda i per la tarda de l'altra. Doncs Fiji acaba sent com el Mediterrani: rabiosament canviant . L'istme que unia les dues illes ha desaparegut per la marea i el vent de sud-oest converteix el llençol blau-negre-brillant en una muntanya rusa d'escuma i aigua. Anem cap un altre lloc i passa a moure's exageradament. "Anirem a cap a Kuata , a veure si ens dona temps". No fotis! S'està ponent el sol i amb zones de tants reefs , coralls, no podem anar a cegues! "¿Cómo estáis?" Uf, Lourdes, de moment bé però preparem ronda de biodramines , o què? "¿Con o sin cafeína?" ¡No jodas! ¿Se puede elegir? ¡Ojo, que esto coloca! Quina hora és? Encara hem de sopar... Ens esperem o anem

Lenin: final de trajecte

Imatge
"I si Lenin no es deia Lenin?" Atenció: el Teatre Bolshoi tanca a l'agost, i aquest agost ha tancat tant que no es podia ni visitar. Ens vam jurar que tornaríem per veure un dels millors ballets del món, que tornaríem a Rússia per descobrir Sant Petersburg, que tornaríem a fer la ruta per arribar fins Vladivostok i que fos de día quan passéssim pel Baikal. Ens ha faltat tant per fer que agafar el darrer tren des de Yekaterinburg és alegre i trist a parts iguals. Adéu al tren, les cultures i els idiomes. Hola capital de l'Imperi, de la Unió i de Rússia. Atenció: no vàrem grabar cap vídeo a Moscú! Raó de més per tornar-hi. Aquest viatge és d'aquells que canvia petites coses, ni et canviarà la vida ni l'esperit. Senzillament t'obre a descobrir noves cultures, entens certes maneres de pensar i te n'adones que a casa s'hi està prou bé (ep, o no!). Els desplaçaments amb tren no són avorrits ni insípids encara que no tinguis res a llegi

Carbó i sang

Imatge
Novosibirsk - Carbó "Encara hauríem d'haver fet més fotos..." És una llàstima enorme marxar de Baikal, ens queda una pau immensa que el tacatá del tren ajuda a conservar. Un altre llarg i bonic viatge cap a la capital minera del país: Novosibirsk. Abans de marxar ens preguntaven per què hi anàvem i, efectivament, ens preguntem encara per què hi vam anar. No només no és una ciutat gaire atractiva (manera fina de dir que no val un ral), tampoc hi ha molt a fer. El primer que es nota només baixar del tren és la densitat de l'aire: es respira carbó. Teníem la sort d'estar una planta força alta des d'on es veia tota la ciutat, amb el riu Obi (obá, cada día te quiero más) de fons. Postal: Caminar pels carrers de Novosibirsk és més o menys agradable però sense encant. El més espectacular que et pots trobar és la òpera més gran de Rússia (més gran que el Bolshoi, sí) i un museu/reliquiari de la URSS amb desenes de centenars de milers de milions de rampo

Cultura

Imatge
"Bfff... Vaia temasso, escolCALLA que estic llegint" Una aventura com aquesta no et pot entendre sense entreteniment, distracció o diversió. Les hores de tren son molt romàntiques però segueixen sent moltes, el paisatge pot tornar-se preciosament monòton i dormir té el seu límit. Abans d'acabar amb Novosibirsk, Yekaterinburg i Moscou fem una parada per parlar de la cultura importada que ens han acompanyat durant aquest viatge. Lectura És necessari dur-se'n, boi obligatori. Un potser se't fa curt a menys que sigui llarg i/o dens. Nosaltres vam triar: Marie Kondo - La màgia de l'ordre (Ara Llibres)  +info El món es divideix entre aquells que han llegit Marie Kondo o coneixen algú que ha llegit Marie Kondo i els que no. Una guru de l'ordre que amb senzills consells és capaç de fer més gran no només casa teva, també la teva vida. Sentit comú que passa per alt si ningú t'explica. Moscú - San Petesburgo (Anaya Touring)  +info La pitjor gui

La vida al tren

Imatge
"Què fem?" Ets dels que mires per la finestra a partir de/fins Martorell? T'has plantejat mai anar a Girona "amb un cop de tren"? Mires abans la web de Renfe que buscar un vol? Ets dels nostres! L'experiència del Transsiberià és altament recomanable, apte per a tots els públics i edats. Bo, bonic i barat (ojo aquí: el més barat és pillar-se els bitllets directament a l'estació, si vas sense planificació ni data límit val la pena). Bo, per què? Hi ha quatre categories: 1a - No vàrem tenir el plaer d'anar-hi però ens han assegurat que és l'hòstia: bany i dutxa propis (alguns), servei d'esmorzar, llits bien, atenció personalitzada... Un lujo, vaia. Com tot bon lujo es paga però també es gaudeix. 2a - La que més vàrem utilitzar. Típic compartiment de dues lliteres amb una tauleta. Tan bon punt pujes al tren et donen una bossa de plàstic amb els llençols, funda de coixí i tovallola. En un vagó hi hauran un 9 o 10 compartim