L'excusa perfecte

Gràcies Jordi, Nil, Bea i Quim

Aquest imperi es va gestar al llarg de la primavera del 2012, en un cicle que la UAB organitzava sobre la història del cinema a través de la ciència-ficció. Un dels requisits per aprovar era realitzar un curtmetratge de la mateixa temàtica. Així és com va néixer Par EES #12, sent la primera peça d'Imperi Amic.

La llum del final del túnel o del principi?

A l'abril del 2012 el ministre d'Economia Luís Miguel de Guindos va dir: "Como vengan otros a hacer los presupuestos va a ver usted lo que es un ajuste de cuentas" (ABC). Aquesta frase va donar peu a pensar en una petita trama on espogués fer un retrat de la societat actual davant el panorama social-polític-econòmic que afronta dia a dia.

El títol del curtmetratge recorda inevitablement a “París 2012”. No és gratuït. Fa pocs mesos que les eleccions presidencials franceses es van entendre com un punt d'inflexió a escala europea en un context global. Un moment en que la societat europea està buscant el significat d'aquesta crisi, és possible que la victòria del líder 'socialista' ens eviti perdre més del que tenim i ens allunyi d'aquesta alienació.

L'absència de diàleg en el curtmetratge vol mostrar, precisament, aquesta falta de consens social sobre quin és el sistema que més ens afavoreix, mostra la falta de diàleg que hi ha entre poble i poder, mostra la falta de diàleg que hi ha entre tots. La dificultat d'entendre'ns en moments tant difícils quan veiem perdre allò que ha costat tants anys guanyar, aquest soroll que no ens permet reaccionar i ens deixa a tots en estat de shock.

Una esperança que arriba des de París, una esperança que ens porti justícia i una esperança que ens allunyi dels que ens ho prenen tot.