Cafè i galetes pels matins

Gràcies Clàudia i Laura

Després de gairebé un any al congelador, nevera i fogons, ho tenim. L'esperat documental (de tot se'n diu documental) d'un viatge de tres persones: Súper Bolonya. De fet, el viatge de dues d'elles per anar a veure el viatge de l'altra. No és tan complicat com sona però tampoc és fàcil d'entendre.
El resultat és un homenatge al turisme de masses, la voracitat d'aquell que va a visitar sense estar-s'hi. Un punt de vista que tots hem tingut, que tots hom viscut. Allò que tan critiquem i que fora d'aquí també fem. I no és forçat, tal i com es veu en Súper Bolonya ens sentim còmodes anant allà on no coneixem el que hi ha, on tot ens sembla foraster. Marxem per conèixer allò que no sabem però tornem desconeixent el que tenim. El que acaba quedant són els moments, més enllà dels fets i les paraules exactes. Les petites històries que només entenen aquells que les han viscut, aquelles que no té sentit explicar-les a la resta.
Súper Bolonya és una peça que narra, a contracorrent, el tòpic del turista. Bolonya sempre en el nostre cor gràcies als moments i les persones que han rodejat aquell viatge.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Capítol 2 - Fiji Time (31/07)

Europa és un poble

Carbó i sang