Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017

Verde que te quiero verde

Imatge
“Diu que aquesta és la millor part de Mongòlia...”
Marxar de Beijing és un alleujament del soroll, gent i moviment. Un cop amb el tren en marxa tot pren una altra dimensió: escriure, dibuixar, mirar, xerrar, llegir, escoltar, menjar, dormir. Verbs fàcils i senzills, sense masses complicacions. Al contrari del que ens pensàvem, el trajecte se'ns fa curt. El canvi de fronteres és potser el més avorrit, només esperes a que el tren torni a arrancar per tornar a escriure, dibuixar, mirar, xerrar, llegir, escoltar, menjar, dormir.


Un dels leitmotivs de la cultura mongola és el Cel Blau, un cel blau on enlloc és tan immensament infinit com en l'estepa del Gobi. Mongòlia encara està obrint la majoria de camins i corre el risc de l'espoli internacional dels recursos naturals, escasos al món i abundants en aquí. La capital, que conté la meitat de la població del país (1.500.000 persones), creix desigual i desordenada. El trànsit en els seus estrets carrers, ponts, avingudes i encre…

Nexe cultural

Imatge
“Doncs si els agrada fer vida social, menjar, beure, xerrar, una mica d'esport... No som tant diferents!”
La cultura xinesa considera els números imparells sagrats, el número 9 per sobre de tots. Per això trobem nou bitxos a les cantonades de les taulades de la Ciutat Prohibida, el número màxim de bèsties protectores que es podien posar. A major número de criatures, major rang de l'edifici. Els colors daurats de les seves taulades brillen entre la boirina perpètua de la pol·lució. La mil·lenària cultura xinesa es podria generosament resumir en aquest complex dinàstic. Tot és molt difícil, gegantí, espaiós. Costa entendre les costums i tradicions en aquí detallades, no hi ha comparables.



Com la plaça que té al davant, és el palau més gran del món. Aquí hi van viure, durant més de 500 anys, dues dinasties: Ming i Qing. Fins el 1911 no va esclatar una revolució que va fer fora el darrer emperador, Puyi (el de la pel·lícula El Último Emperador).

Un espai tan imponent i fascinant …

La Gran Muralla China

Imatge
“Aquella filla de puta no s'ha sortit amb la seva, i el puto taxista il·legal tampoc”
Després d'uns dies a Pekín t'adones que només és la capital de Xina, suposo que suficient per fer-se una idea.

Tot aquest caos és realment un flux on res s'atura. Com l'aigua que flueix constant per un torrent, si qualsevol element interromp el corrent, aquest col·lapsa. Si una papallona al menjador de Ca Teu provoca huracans al Japó, què provocaria un semàfor en una ciutat d'aquestes dimensions? Dóna la sensació que ningú es pot prendre el luxe de parar, no cal córrer, no cal anar amb presses, però tampoc cal aturar-se. “Sin prisa pero sin pausa”. No estem tampoc acostumats, ho volem aquí i ara, ho fem al moment, ens desplacem ràpid i quan abans. Potser perquè tot ens queda a prop?

En aquest oníric riu d'energia també hi ha molt de fill de puta suelto, com a tot arreu. Anem a fer una mica de SEO...
¿Cómo llegar a la Gran Muralla China? Al tramo de Badáling se ve que es r…

Desafío Total

Imatge
"Creus que pots aguantar?"
"Jo crec que 30-40 minuts els tenim"


Restaurants o bar tal i com els coneixem se'n troben però només en zones occidentalitzades i algun que altre en algun hútòng o zona de moda. En canvi hi ha molt de tenderete, bar tipus zulo o menjadors amb taules. T'has de guiar per la relació bueno-barato, l'estètica està fora de joc.

La carta: en xinès, mooolt poques en anglès i si està traduït només hi ha un terç de la carta, les fotografies ajuden a visualitzar l'àpat. Et fas el valent i t'atreveixes amb aquelles alitas de pollo.
- Spicy? - Sí, a little!
T'atreveixes amb aquelles algues o amb aquells fideus (?) amb tòfu (?). Està bo i t'ho acabes. Conseqüències: 2 am, ulls oberts, dolor intestinal, visites al lavabo. Serà el cafè dels gats? Putos gats. Res que no puguin arreglar barbacoes d'escorpins, grills, cucs...



(no, no vam tenir valor...)
El radi de seguretat de lavabos de confiança ha de ser gran perquè Beijin…

De Sol a Sol

Imatge
"De tant en tant el cos ha de patir per a que estigui entrenat per situacions imprevistes"

Vàrem aixecar-nos amb el sol del Poblenou i no vam veure negre nit fins Beijing. Un dia de 48 h que al volar a tan altes latituds va permetre llum solar constant, encara que fos aquella fina llum d'horitzó. Paisatges que mai havíem vist com el petit Mar d'Ob, molt a prop de Novosibirsk (futura parada), desert-estepa muntanyosa mongola o frondosos i verds boscos xinesos; tot des de més de 10.000 metres d'alçada.
Però... PAM! Tot aquest romanticisme desapareix quan baixes de l'avió a les 9 del matí hora local a la gran capital de Xina. El teu cos està a les 3 de la matinada, d'empalmada i patint per arribar a matines. Tot bé.

Amb poc més de dues hores tres grans descobriments:
Res es para. La majoria d'encreuaments no es regeixen per la llei dels semàfors. El que va a peu és l'últim mono fins i tot per la vorera, motos i bicis són els amos. Els cotxes no s'…

Introducció - De 北京 a Москва en tren (passant per Улаанбаатар)

Imatge
UPDATE: Es veu que tot Google està bloquejat a la Xina. Potser actualitzem molt i de cop d'aquí una setmana o més. Tot bé.

"No vull que sigui el típic blog A Todo Tren Por el Mundo ni cap merda així"


El que estàs llegint és un record per a que algun dels vídeos que gravem, moltes de les fotografies que fem i part dels pensaments que se'ns creuin, quedin en algun lloc. Podríem escriure un llibre però seria infumable. Podríem fer un documental però fa mandra muntar 600 h de vídeo (i també sería infumable). Podríem fer un àlbum de fotografies però sap a poc. Doncs al final una mica de tot: lletra, vídeo i fotos (no descartem que acabi sent infumable).


Ruta: Beijing - Ulaanbaator- Irkutsk - Novosibirsk - Yekaterinburg - Moscú. Una burrada de kilòmetres (7.621 km segons el Telegraph) que farem en tren. Saps el famós transsiberià? Doncs el mateix però enlloc d'arribar-nos fins Vladivostok (costa del Pacífic, a 300 km de la frontera amb Corea del Nord) comencem a Pequín…