Baikal i el descans
“Està clar que no
arribem, perdem el tren”
Una bona dutxa, una breu
siesta i un bon dinar-brenar. Remeis tradicionals aplicables arreu
del món, també a Irkutsk. El primer contacte amb la cultura russa
és interessant: ni cristo parla anglès, es menja de puta mare (i
barato) i són molt amables. Hi ha estàtues, busts o perfils de
Lenin per tot arreu i els noms dels carrers encara recorden a l'URSS.
Cases de fusta es mesclen amb blocs de ciment, edificis neo-clàssics
i esglésies ortodoxes.
La història moderna a la
Sibèria comença al s. XVIII i es concentra sobretot en el
desenvolupament del ferrocarril, la revolució boltxevic, la Guerra
Civil, els gulags i el col·lapse de la Unió. Això no vol dir que
abans no hi hagués res o ningú. Impertorbable des de la formació
dels continents actuals hi ha el Baikal, el llac més antic i profund
del món amb 1.673 metres (aprofundint dos centímetres cada any!),
amb un 80% de fauna i flora endèmica i un 20% de l'aigua dolça no
congelada de tota la Terra. Un mar de pau, calma i serenitat. Pol
magnètic i espiritual. Únic.
Estàvem en una illa tan
gran com ho pot ser Mallorca (sí, dins el llac). Olkhon té forma
allargada, de punta a punta deu haver-hi un 70 km, d'ample deu fer
uns 20 o 30 km. Les distàncies no deixen de sorprendre'ns. Per
anar-hi, una furgoneta amb capacitat per a 15 persones des d'Irkutsk
que després de 4h fa una parada en un merendero. “Pel que ens
queda ja dinem allà, no?” Després de 4 hores més per fi arribem.
500 km en un dia. Inexplicable. Seguim sense paraules quan ens adonem
que el tren marxa dilluns a quarts de dues de la tarda i la primera
furgoneta surt, com a d'hora, a les 8 del matí. No arribem. Tenim la
immensa sort que el que gestiona l'allotjament, l'Artem, ens ajuda,
en anglès i castellà, a trobar una solució. Valencià i home de
bé, pot ser! Lloables paraules les seves: “Ara ja heu arribat,
relaxeu-vos i després trobem una sol·lució”.
Dit i fet. Passeig,
banyito, banya (sauna) i sopar.
Un altre cop: massa poc
temps al Llac Baikal. Ens quedem amb moltes ganes de més, l'horari
de Moscú no perdona i, puntuals, sortim cap a Novosibirsk a les
13:25 hora local.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada