Nexe cultural
“Doncs si els agrada fer vida social,
menjar, beure, xerrar, una mica d'esport... No som tant diferents!”
La cultura xinesa considera els números
imparells sagrats, el número 9 per sobre de tots. Per això trobem
nou bitxos a les cantonades de les taulades de la Ciutat Prohibida,
el número màxim de bèsties protectores que es podien posar. A
major número de criatures, major rang de l'edifici. Els colors
daurats de les seves taulades brillen entre la boirina perpètua de
la pol·lució. La mil·lenària cultura xinesa es podria
generosament resumir en aquest complex dinàstic. Tot és molt
difícil, gegantí, espaiós. Costa entendre les costums i tradicions
en aquí detallades, no hi ha comparables.
Com la plaça que té al davant, és el
palau més gran del món. Aquí hi van viure, durant més de 500
anys, dues dinasties: Ming i Qing. Fins el 1911 no va esclatar una
revolució que va fer fora el darrer emperador, Puyi (el de la
pel·lícula El Último Emperador).
Un
espai tan imponent i fascinant com ho podria ser Versalles, sense la
opulència del palau francès però amb la mateixa importància i
fortalesa espiritual i cultural. Potser no som tant diferents, també
es van afartar d'un rei
que manava sense criteri, a esquenes del poble i totalment aïllat
del món real. Potser no som tant diferents quan la principal
activitat del dia a dia és baixar a sopar o dinar al bar de la
cantonada i menjar, menjar, menjar, xerrar, xerrar, xerrar.
Trobar-se, explicar-se coses i gaudir-ne. Potser després de sis dies
a Beijing t'hi comences a trobar còmode, comences a veure que la
distància que has recorregut és tan gran que et quedes prop de
casa, has donat el tomb pel camí més llarg i entens que els extrems
es toquen (o queden més a prop del que ens pensem).
Marxem havent menjat Pato Pekín a
Pekín, havent vist la patriòtica arriada de bandera a Plaça
Tiananmen, passejant pel Parc del Temple del Cel i visitant el darrer
gran esdeveniment que va acollir la ciutat: les Olimpiades de 2008.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada