Nexe cultural

“Doncs si els agrada fer vida social, menjar, beure, xerrar, una mica d'esport... No som tant diferents!”

La cultura xinesa considera els números imparells sagrats, el número 9 per sobre de tots. Per això trobem nou bitxos a les cantonades de les taulades de la Ciutat Prohibida, el número màxim de bèsties protectores que es podien posar. A major número de criatures, major rang de l'edifici. Els colors daurats de les seves taulades brillen entre la boirina perpètua de la pol·lució. La mil·lenària cultura xinesa es podria generosament resumir en aquest complex dinàstic. Tot és molt difícil, gegantí, espaiós. Costa entendre les costums i tradicions en aquí detallades, no hi ha comparables.




Com la plaça que té al davant, és el palau més gran del món. Aquí hi van viure, durant més de 500 anys, dues dinasties: Ming i Qing. Fins el 1911 no va esclatar una revolució que va fer fora el darrer emperador, Puyi (el de la pel·lícula El Último Emperador).


Un espai tan imponent i fascinant com ho podria ser Versalles, sense la opulència del palau francès però amb la mateixa importància i fortalesa espiritual i cultural. Potser no som tant diferents, també es van afartar d'un rei que manava sense criteri, a esquenes del poble i totalment aïllat del món real. Potser no som tant diferents quan la principal activitat del dia a dia és baixar a sopar o dinar al bar de la cantonada i menjar, menjar, menjar, xerrar, xerrar, xerrar. Trobar-se, explicar-se coses i gaudir-ne. Potser després de sis dies a Beijing t'hi comences a trobar còmode, comences a veure que la distància que has recorregut és tan gran que et quedes prop de casa, has donat el tomb pel camí més llarg i entens que els extrems es toquen (o queden més a prop del que ens pensem).


Marxem havent menjat Pato Pekín a Pekín, havent vist la patriòtica arriada de bandera a Plaça Tiananmen, passejant pel Parc del Temple del Cel i visitant el darrer gran esdeveniment que va acollir la ciutat: les Olimpiades de 2008.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Capítol 2 - Fiji Time (31/07)

Europa és un poble

Carbó i sang